Vídeoclip oficial de la cançó "No hi ha mirades"
Perdó en directe
"Perdó" en directe a la Luz de Gas. La viu-viu.
Festival
Llegeixo
Si llegeixo la història del Barça,
si llegeixo "Els pilars de la terra",
si llegeixo el xampú de la dutxa, no fa mal.
Si llegeixo un tractat d'harmonia,
si llegeixo el diari del dia,
si llegeixo històries antigues, no fan mal.
Si llegeixo, llegeixo, llegeixo,
i no penso, no penso, no penso,
no penso llavors no existeixo.
Si llegeixo cara boca terrosa,
amagat sense fer gens de nosa,
com si no anés amb mi aquest cosa, no fa mal.
Perquè no m'interessa què diuen,
perquè no vull sentir com se'n riuen,
perquè el món aquell on ells viuen fa mal.
Si llegeixo, llegeixo, llegeixo,
i no penso, no penso, no penso,
no penso llavors no existeixo.
Tira'm a terra, clava'm l'espasa, pica la pedra, deixa'm sense aire.
Digue'm imbècil sense respecte, insulta'm i crida'm, abraça'm i apreta'm!
Si llegeixo la història de xina,
o el prospecte de la medicina,
o novel•les de roses i espines, no fan mal.
Si llegeixo cara boca terrosa,
amagat sense fer gens de nosa,
com si no anés amb mi aquest cosa, no fa mal.
Arraulit com si fos una pedra,
amagat perquè no hi ha manera,
emprenyat i tu que et desesperes, i et faig mal!
Jo ja se que no reacciono,
que no resolc cap problema,
però tampoc en creo!
Tira'm a terra, clava'm l'espasa, pica la pedra , deixa'm sense aire.
Digue'm imbècil, sense respecte, insulta'm i crida'm, abraça'm i apreta'm!
Tira'm a terra, clava'm l'espasa, pica la pedra , deixa'm sense aire.
Digue'm imbècil, sense respecte, insulta'm i crida'm, abraça'm i apreta'm!
Divendres 06 d' Octubre a les
Càntut a Argentona
Argentona
(Maresme)
val eurus
Al marge d'un camí
Animal salvatge
Et miro i no se què ets
potser un animal salvatge
que t’estires al meu llit
només per poder mostrar-te
et miro i no se què ets, no
un misteri que em reclama
una vida en endavant, si
una terra solitària.
en les ombres de la nit
un paisatge m’acompanya
jo m’estiro al seu costat
esperant la matinada.
Et miro i no se què ets.
una vida deslligada
quan t’aixeques al matí
ja comences a esverar-te, i ara
et pregunto què haig de fer
però si jo ja ho feia
i m’expliques què haig de dir
però si jo ja ho deia
i et demano com s’hi va
i jo ja ho sabia
cada cop et miro més.
cada cop et miro més.
et miro i no se què ets
potser un animal salvatge
que t’estires al meu llit
només per poder mostrar-te
et miro i no se què ets, no
un misteri que em reclama
una vida en endavant, si
una terra solitària.
et pregunto què haig de fer
però si jo ja ho feia
i m’expliques què haig de dir
però si jo ja ho deia
i et demano com s’hi va
i jo ja ho sabia
cada cop et miro més.
et pregunto què haig de fer
però si jo ja ho feia
i m’expliques què haig de dir
però si jo ja ho deia
i et demano com s’hi va
i jo ja ho sabia
cada cop et miro més.
Festival
Aquest és el nom del nou disc. Un festival és el que estem vivint i no podia sortir altra cosa que un festival de cançons, amb molts contrastos de música i lletres. 14 cançons, cadascuna amb la seva personalitat, cadascuna tal i com és, sense constrenyir, sense voler convertir-la en quelcom superior o inferior al que és.
A vegades fem discos unitaris a base de posar límits al so, a base de definir un requadre on moure’ns. Festival no és això. Tot i fer servir els mateixos instruments de sempre, tot i tocar els mateixos 4 músics, a cada cançó li hem donat la dimensió que necessitava. No ens hem tallat ni una pèl i per això cadascuna té la seva personalitat, i el resultat és un disc expansiu i sincer. Auster i grandiloqüent.
Ens ha costat decidir l’ordre, potser perquè no és un disc ni temàtic ni curt, i no explica cap història concreta. No sabíem si començar molt animats o, com finalment hem fet, una mica més tranquils. Mireu, el criteri ha sigut bastant senzill: Ens hem basat amb el que ens deia la gent, la família, en la visió de Bankrobber, hem renunciat a l’ego i no hem volgut decidir una cosa que acaba essent tant important com l’ordre. Això està bé? Vosaltres decidireu. És un error? No ho sabem. Totes les cançons ens agraden, totes ens les estimem i us recomanem tenir paciència. Algunes són molt fàcils i entren molt bé, algunes altres passen desapercebudes, però amb el temps remunten cap amunt. Això ho hem pogut comprovar amb els amics, un altre cop. Primer unes i després les altres. Això de la música és misteriós.
Aquest cop hem comptat amb la inestimable ajuda d’en Quimi Portet per la gravació del disc. Tenir un productor com ell és un privilegi. Ha sigut una gran experiència, la seva implicació ens ha animat, ens ha fet sentir bé i finalment, després de uns quants discos, cursos de so i ganes, jo diria que ja sabem què vol dir gravar bé: Hem après.
Un disc és molta feina, un disc és com tenir un fill, un disc és una aventura. Espero que el gaudiu, espero que us agradi! I si no, no passa res. Feina feta.
El plat a a taula
Audio de la cançó "El plat a a taula"
Festival
Tan amables
Arribes i te'n vas, ho has vist a la primera. No t'agrada i ja està, i fas un pas enrere. A tu et sembla tan lleig, però ningú no reacciona. Ho troben tan normal, com si fossin de goma!
De tan educats i tan amables hem deixat passar a la cua els altres.
T'ho mires no ho entens, es queixen però ja marxen. Se'n van al primer bar a fer un parell de canyes. no hi han enfrontaments, maregen i divaguen. No es volen complicar i n'hi ha que mai no baden.
Quan volem guanyar ensenyem les cartes. No hi ha mala llet i sempre ens guanyen.
Són els arbres o el bosc o és falta de caràcter o és que ens han educat per totes dues bandes. No hi ha més arguments, s'ha de tenir caràcter, lluitar pel que tu vols o almenys posicionar-te.
Aquesta cançó va per vosaltres: Tímids i educats però amb caràcter. Si voleu guanyar amagueu les cartes, o juguem tots net o tots fem trampes!
