Sense cap pressa parem la taula,
una cervesa, patates braves.
Sense problemes tot és tan fàcil,
una conversa i un piscolabis.

Quan tinc el plat a taula i els amics al meu voltant
no hi ha vida més senzilla ni conversa més genial.
Diem quatre tonteries, ens agrada discutir,
parlem sense cap mania. Visca les dones i el vi!

Mitja vida al meu voltant.
Amb amics hi estic tan bé!

Com vols que no t'estimi amb aquest arròs que em fas,
amb la fruita que és tan dolça i amb aquest bon temps que hi ha
No hi ha vida més senzilla vull estar ara i aquí,
no hi ha cap més teoria que la de saber gaudir.

L'alegria s'encomana, el meu déu és el trufat,
no hi ha cosa més bonica que sentir-se estimat.
Els àngels hi cantaven i jo en faig una cançó,
una xefla a la setmana, ai l'airet, l'airet, l'airó.

Mitja vida al meu voltant.
Amb amics hi estic tan bé!

Sense cap pressa parem la taula,
una cervesa, patates braves.
Sense problemes tot és tan fàcil,
una conversa i un piscolabis.

Quan tinc el plat a taula i els amics al meu voltant
no hi ha vida més senzilla ni conversa més genial.
Diem quatre tonteries, ens agrada discutir,
parlem sense cap mania. Visca les dones i el vi!

Mitja vida al meu voltant.
Amb amics hi estic tan bé!
Mitja vida al meu voltant.
Amb amics hi estic tan bé!

On és el contrapàs
on la moxiganga
on el ball rodó
on la contradansa.

On és el ball de déu
a on són les corrandes
la dansa de la mort
a on el pallarí.

On és el contrapàs
a on la moxiganga
a on el ball rodó
a on la contradansa.

On és el ball de déu
a on són les corrandes
la dansa de la mort
a on el pallarí.

Les mitgeres al descobert, tot el que puc dir d’aquest lloc.
No hi ha res que m’uneixi aquí, no hi tinc amigues que em facin un lloc al llit.
Sembla extrany després de cinc anys estudiant i treballant,
Barcelona no m’ha dit res, me’n torno al poble on he crescut.
Dintre dels trens ens trobem amics, aquesta nit sortirem plegats.
Cap de setmana, ja hem arribat! La nostra mama ens té preparat el plat.
La gent del poble ja m’ha entès i els de ciutat crec que també,
ben farts de cotxes i tanta gent. Aquí els tallats s’hi han de prendre corrent!

Allà la gent surt al carrer per prendre el sol, s’hi està molt bé...
Avui me’n torno a la Bisbal. Allà, a l’Empordà...

No hi tinc nòvia però m’és igual! M’agraden molt les noies de la Bisbal!
T’hi pots parar i xerrar, els agrada que els hi diguis “hola guapa com estàs”.
Si un dia vens pots preguntar per mi, seré molt fàcil de trobar,
aquí ens coneixem tots plegats, la droga hi corre de sotamà...

Em relaxo fins a uns nivells gairebé insospitats...
Avui me’n torno a la Bisbal! Tant se’ns en fot quedar bé com mal!

Els dimecres ja n’estic fart, de Barcelona i els barcelonins.
A vegades m’he preguntat si hi ha algú realment d’aquesta ciutat.
Diumenge setze d’abril del dos mil, mitja hora per fer aquesta cançó,
correcuita i corrents perquè me’n vaig a la ciutat plena de gent.
Cada divendres èxode total! Cada ovella al seu corral.
Tornem al poble on hem nescut, o hi teniu una casa que us heu comprat!
Es formen cues a la comarcal. Els ceramistes s’estàn fent rics!
Aquest és un poble bén aborrit, però m’agrada, a vegades pot ser divertit..

Allà la gent surt al carrer per prendre el sol, s’hi està molt bé.
Et trobes gent dintre dels bars, la família, les amistats...
Avui me’n torno a la Bisbal! Tant se’ns en fot quedar bé com mal!