Tastant la solitud,
fumant sota la pluja.
A les portes de l'estanc
mirant el gris intens.
Em poso la caputxa,
segueixo una gent,
ves a saber què estic fent.

Ara que no hi ets
faig el que no voldries.
No se cap on em porten
tota aquesta gent.
M'és igual si m'equivoco,
tot és bo i resplendent
i ho vull viure intensament.

Tornem a començar,
tornem-se a equivocar,
tornem a carregar aquest pes,
no hi podem fer res, no hi podem fer res.

I torno cap a casa,
a mi ningú em fa cas.
Jo he fet el que em semblava,
tu ara què em diràs.
Ja veig que no funciona,
ja veig que he fracassat,
però és el món que està equivocat.

Tornem a començar,
tornem-se a equivocar,
tornem a carregar aquest pes,
no hi podem fer res,
no hi podem fer res.

Hi ha una carretera
Prop de torroella
Que quan passis per allà
No deixis de mirar
Veuràs com t’agrada
El verd d’aquella plana
El gris de la muntanya
Tot és molt senzill
Però res hi desentona
Jo no se què té
Però m’impressiona

L’altre dia anàvem
Pels volts del montgri
I un que allà passava
S’acosta i em va dir
Espatlleu les carreteres
Us coneixeu les dreceres
Pel que a mi respecta
Ja podeu fugir !
El tiu es pensava
Que no érem d’aquí

Una tarda anar fent cua
Cap a la platja de pals
Esperant per deixar el cotxe
Esperant per prendre el bany
Si vols anar a peratallada
Val dos euros una entrada
Tot això és un rotllo
Pels que som d’aquí
Volem àrea verda
Al baix ter montgrí !

Hi ha una carretera
Prop de torroella
Que quan passis per allà
No deixis de mirar
Veuràs com t’agrada
El verd d’aquella plana
El gris de la muntanya
Tot és molt senzill
Però res hi desentona
Jo no se què té
Però m’impressiona

Ullastret, llabià, mata i serra de daró...

Arribes i te'n vas,
ho has vist a la primera.
No t'agrada i ja està,
i fas un pas enrere.
A tu et sembla tan lleig,
però ningú no reacciona.
Ho troben tan normal,
com si fossin de goma!

De tan educats i tan amables
hem deixat passar a la cua els altres.

T'ho mires no ho entens,
es queixen però ja marxen.
Se'n van al primer bar
a fer un parell de canyes.
no hi han enfrontaments,
maregen i divaguen.
No es volen complicar
i n'hi ha que mai no baden.

Quan volem guanyar ensenyem les cartes.
No hi ha mala llet i sempre ens guanyen.

Són els arbres o el bosc
o és falta de caràcter
o és que ens han educat
per totes dues bandes.
No hi ha més arguments,
s'ha de tenir caràcter,
lluitar pel que tu vols
o almenys posicionar-te.

Aquesta cançó va per vosaltres:
Tímids i educats però amb caràcter.
Si voleu guanyar amagueu les cartes,
o juguem tots net o tots fem trampes!