He sortit del cine i no sabia on era ni tampoc quina hora era.
Tornava cap a casa pensant en tot això, es pot fer una cançó d’aquesta sensació?
La peli m’ha portat fins al Japó.
He entrat en trànsit com quan canto una cançó.

He arribat a casa i estava ple de gent, he hagut de tornar a terra immediatament!
Rera  cada gest, dins de la mirada, es veia clarament que estava a la parra.
He entrat al quarto a escriure aquesta cançó.
Cal aprendre a afrontar qualsevol situació.

Quan vaig cap a la feina tinc un gran moment, em trobo una noia que em mira constantment.
No li dic mai res, i mira que m’agrada, dintre del meu cap ja me l’he tirada.
Però tot és mentida, tot és dintre del meu cap.
He d’aprendre a afrontar tota la realitat.

Vivint aquí a Girona he passat els meus moments i m’he sentit enganyat.
Camino pels carrers mirant les cantonades, si busques més diners per terra hi ha xavalles.
A ningú li agrada veure que està perdut.
A ningú li agrada dir que no hi ha futur.
A ningú li agrada no saber on anar.
A ningú li agrada dir que no hi ha demà.
A ningú li agrada...
A ningú li agrada...

Et mires en el mirall buscant formes rares
que jo no se trobar mai, i ara t'enfades.
Surts a fora el jardí i et tires a l'aigua,
i jo miro cap a dins, tu em busques enlaire.
M'agafes la mà,
em dus cap al fons,
jo em deixo endur
a veure què em dons.
Tu vas al teu aire,
per què no em fas cas?
No m'estimes gaire!
No t'escaparàs!

T'estires en el sofà amb les cames llargues
i jo que entro com un gat, tu sempre me flaires.
T'amagues dins dels coixins amb llibres i mantes
i jo em fico cap a dins, aquest cop no ho espatlles.
M'agafes la mà
em dus cap al fons,
jo em deixo endur
a veure què em dons.
Tu vas al teu aire,
per què no em fas cas?
No m'estimes gaire!
Aquest cop no t'escaparàs!

Et mires en el mirall amb les cames llargues
que jo no et se trobar mai, tu sempre me flaires.
Surts a fora al jardí amb llibres i mantes,
i jo miro cap a dins, tu sempre t'escapes!

Un moment
de suspens
per agafar aire
i tornar a començar
de bell nou
intrigat
a veure què passa
sense res a les mans
essent lliure
tu què mires !
faig el que vull amb la vida !
puc tornar a començar.

Tan cansat
d’aguantar
aquelles mirades
no són ells ni sóc jo
és el lloc
és el temps
però estic cansat de ser amable !
no tinc por de parlar.
vull ser lliure !
tu què mires !
faig el que vull amb la vida !
puc tornar a començar !

Busco una mirada
busco una paraula
que m’ajudi a respirar
no hi ha cap senyal
que m’indiqui
on anar
busco una mirada
mira com s’amaga !
ara se que haig de marxar