Festival

Aquest és el nom del nou disc. Un festival és el que estem vivint i no podia sortir altra cosa que un festival de cançons, amb molts contrastos de música i lletres. 14 cançons, cadascuna amb la seva personalitat, cadascuna tal i com és, sense constrenyir, sense voler convertir-la en quelcom superior o inferior al que és.

A vegades fem discos unitaris a base de posar límits al so, a base de definir un requadre on moure’ns. Festival no és això. Tot i fer servir els mateixos instruments de sempre, tot i tocar els mateixos 4 músics, a cada cançó li hem donat la dimensió que necessitava. No ens hem tallat ni una pèl i per això cadascuna té la seva personalitat, i el resultat és un disc expansiu i sincer. Auster i grandiloqüent.

Ens ha costat decidir l’ordre, potser perquè no és un disc ni temàtic ni curt, i no explica cap història concreta. No sabíem si començar molt animats o, com finalment hem fet, una mica més tranquils. Mireu, el criteri ha sigut bastant senzill: Ens hem basat amb el que ens deia la gent, la família, en la visió de Bankrobber, hem renunciat a l’ego i no hem volgut decidir una cosa que acaba essent tant important com l’ordre. Això està bé? Vosaltres decidireu. És un error? No ho sabem. Totes les cançons ens agraden, totes ens les estimem i us recomanem tenir paciència. Algunes són molt fàcils i entren molt bé, algunes altres passen desapercebudes, però amb el temps remunten cap amunt. Això ho hem pogut comprovar amb els amics, un altre cop. Primer unes i després les altres. Això de la música és misteriós.

Aquest cop hem comptat amb la inestimable ajuda d’en Quimi Portet per la gravació del disc. Tenir un productor com ell és un privilegi. Ha sigut una gran experiència, la seva implicació ens ha animat, ens ha fet sentir bé i finalment, després de uns quants discos, cursos de so i ganes, jo diria que ja sabem què vol dir gravar bé: Hem après.

Un disc és molta feina, un disc és com tenir un fill, un disc és una aventura. Espero que el gaudiu, espero que us agradi! I si no, no passa res. Feina feta.

Festival

M'agraden els colors

M'agraden els colors, les camises florejades,
turqueses, verds elèctrics, grocs i blaus.
El negre no és el rei, només la mandra explica
que no intentem trobar combinacions més divertides.

Com m'agrada aixecar-me i esmorzar,
amb aquella mala llet que no se'n va.
Camino pel carrer amb la marxa posada,
m'agrada com et mous i si no et mous també m'agrada.

Tot és guai quan ho veig tot guai.
No hi ha temps per sentir-se malament,
jo vull viure ben content.
No hi ha temps per sentir-se malament,
s'ha d'anar on bufa el vent.

Prendre sol a cada cantonada,
treballar i que tot surti com pensava.
Comences un projecte i va súper malament,
no passa res, a petxugar, que passa constantment.

M'agraden les històries que m'expliquen pel carrer
tots aquests personatges que no saben ni què fer.
M'agrada escoltar i també que m'escoltin,
m'agrada perdre el temps tot esperant que el temps s'esgoti.

Tot és guai quan ho veig tot guai.
No hi ha temps per sentir-se malament,
jo vull viure ben content.
No hi ha temps per sentir-se malament,
s'ha d'anar on bufa el vent.

Temps i rellotge

No cal que miris enrere

No cal que miris enrere no hi ha res a veure,
Totes les pors presents són històries d’anys enrere,
I el passat ja s’ha acabat i el futur és a la espera,
Mira ben lluny, a l’horitzó, somia un demà millor.

Plora nena, deixa anar la teva pena.
El desconsol que sents és que tens mal de consciència,
I això no té cap sentit, oblida-ho i hi podràs veure
Molt més clar, molt més lluny, més enllà, més amunt!

Si no mires enrere la ferida no supura.
Si no està bé enlloc potser és que l’angoixa apreta.
Salta amont i veuràs a darrera les barreres,
Que no et deixen avui créixer.

Vigila tot el què dius que ho pots arribar a pensar
Vigila els teus pensaments que es faran tots realitat
Vigila el que fas que serà el teu futur
Vigila el teu futur que d’aquí poc hi seràs

No cal que miris enrere no hi ha res a veure,
Totes les pors presents són històries d’anys enrere,
I el passat ja s’ha acabat i el futur és a la espera,
Mira ben lluny, a l’horitzó, somia un demà millor.

No hi ha mirades

Audio de la cançó "No hi ha mirades"

Dissabte 14 d' Octubre a les

Càntut a duet a Alcanó

Alcanó
(Segrià)

val eurus

Tastant la solitud

Audio de la cançó "Tastant la solitud"

Temps i rellotge

Polvorons amb mel

A fora hi fa molta fred,
els dies ara són més curts i ja s’està fent fosc.
Diuen que va néixer un nen,
era un dia com avui de fa una pila d’anys.
Si almenys nevés aquesta nit,
demà els carrers serien ben blancs, seria tan bonic!

Els nens jugant fora els carrers,
Seria com una postal del dia de Nadal...

Tothom s’aixeca atordit,
de dulces i torrons, de neules i xampany.
Cada any xerrant, plorant, rient, cantant,
com si fóssim nens petits,
a taula ben juntets fins a mitjanit.
aquest any hi falta algú,
però n’hi ha un de nou que ja està dormint...

Que no heu escoltat,
Les cançons de Nadal?
Que no heu vist les llums?
Que il·luminen els carrers,
De la nostra ciutat.