Les mitgeres al descobert, tot el que puc dir d’aquest lloc.
No hi ha res que m’uneixi aquí, no hi tinc amigues que em facin un lloc al llit.
Sembla extrany després de cinc anys estudiant i treballant,
Barcelona no m’ha dit res, me’n torno al poble on he crescut.
Dintre dels trens ens trobem amics, aquesta nit sortirem plegats.
Cap de setmana, ja hem arribat! La nostra mama ens té preparat el plat.
La gent del poble ja m’ha entès i els de ciutat crec que també,
ben farts de cotxes i tanta gent. Aquí els tallats s’hi han de prendre corrent!

Allà la gent surt al carrer per prendre el sol, s’hi està molt bé...
Avui me’n torno a la Bisbal. Allà, a l’Empordà...

No hi tinc nòvia però m’és igual! M’agraden molt les noies de la Bisbal!
T’hi pots parar i xerrar, els agrada que els hi diguis “hola guapa com estàs”.
Si un dia vens pots preguntar per mi, seré molt fàcil de trobar,
aquí ens coneixem tots plegats, la droga hi corre de sotamà...

Em relaxo fins a uns nivells gairebé insospitats...
Avui me’n torno a la Bisbal! Tant se’ns en fot quedar bé com mal!

Els dimecres ja n’estic fart, de Barcelona i els barcelonins.
A vegades m’he preguntat si hi ha algú realment d’aquesta ciutat.
Diumenge setze d’abril del dos mil, mitja hora per fer aquesta cançó,
correcuita i corrents perquè me’n vaig a la ciutat plena de gent.
Cada divendres èxode total! Cada ovella al seu corral.
Tornem al poble on hem nescut, o hi teniu una casa que us heu comprat!
Es formen cues a la comarcal. Els ceramistes s’estàn fent rics!
Aquest és un poble bén aborrit, però m’agrada, a vegades pot ser divertit..

Allà la gent surt al carrer per prendre el sol, s’hi està molt bé.
Et trobes gent dintre dels bars, la família, les amistats...
Avui me’n torno a la Bisbal! Tant se’ns en fot quedar bé com mal!

Un dia un home em va dir “si agafes aquest camí arribaràs on vols arribar”.
I jo li vaig fer cas, anava caminant, però el camí es nava enverdissant.
Vaig poder sortir ben esgarrinxat, però almenys per fi vaig poder reposar.
Tot reflexionant sobre el que havia passat vaig decidir tornar a començar.

De bon començament, amb els ànims renovats i amb una gran finalitat.
Anava decidit, corria sens parar, frisava per arribar!
De tant mirar endavant vaig empassegar amb una arrel de pi molt gran.
Sort d’una noia que passava per allà i les farides em va curar.

I ens vàrem fer amics, i caminàvem plegats, i és que estàvem enamorats!
Tot era tan bonic, miràvem les flors fèiem l’amor al mig del bosc.
De sobte ens vam mirar i vam al.lucinar! I és que havíem arribat!
I és que sembla extrany quan vas acompanyat el camí es fa molt menys llarg.

et vull donar les gràcies per les cançons
que quan era petit jo cantava
assegut a darrera el renault
escoltant les melodies sense saber què deien!
jo juraria que a mi em van fer
amb la música de fons del desire
i no sóc l’únic ja ho se
però m’és igual vull agrair-te
que un dia et posessis a escriure...

reinventant-te constantment,
buscaves noves formes d’emocionar-nos
i tot això ho has acabat patint
però tu què esperaves? ets només un home.
m’imaginava tocant amb tu
que potser ens coneixíem i m’ensenyaves
eren somnis de nen petit
quan encara no sabia ni què em trobaria…

vas ser el mac de les emocions
ple de contradiccions i dubtes
va ser el blanc de les raons
aquesta societat no vol revelions
ets tan fàcil de criticar
però tu has sigut més llest que una fura
amagant-te o mostrant-te
o canviant el que volies, segons convenia.

t’agraeixo aquests acords tan copiats i tan bonics
t’agraeixo les cançons que m’han arribat a dins
t’agraeixo aquestes veus que tothom ja ha cantat
t’agraeixo tot l’esforç per canviar la societat.