Vull un hort i una casa, vull un llac i vull un camp.
Ja no tinc res a veure amb el que hi ha aquí al meu voltant.
No hi tinc res a perdre i el que em diguin m'és igual,
jo només vull ser lliure amb poca cosa per viure.
Se molt bé què vull sentir quan dic que vull marxar.
Ara que tothom crida ja no vull ni opinar.
Un mas que s'enfonsa i un camí abandonat,
ja fa temps m'estira, ja se què fer amb la vida.

Vull crear un lloc nou, que potser mai no hi ha hagut.
Vull notar que el món es va fer per ser viscut.
Vols venir amb mi i ens posem a construir?
Si no fem una casa, serà un palau amb un jardí.
I si ens paren l'obra perquè no tenim permís,
segons com m'emprenyo i me'n vaig a un altre país.
Sembla estrany que tot es torni tan, tan complicat!
Estic com una fera, ja no puc tirar enrere.

En aquesta terra hi muntarem un paradís,
En aquesta vida hi he vingut a ser feliç, a ser feliç!

Si la cosa falla buscarem una altra opció,
muntaré una empresa, una secta o una nació.
Bastiré defenses i models de producció,
només volia una casa, però em varen dir que no.

En aquesta terra hi muntarem un paradís,
En aquesta vida hi he vingut a ser feliç, a ser feliç!

Consells de vida no en vull més
Només vull mirar amb els meus ulls
Camins marcat són culs de sac
Vull caminar en soledat

Foscor en la ignorància
Vaig a les palpentes
Creure en percepcions
Caure en aparences

Estar-se al límit del ramat
Fa por que no et mengin els llops
Arribar al límit del meu cos
M’ha dut a més d’un daltabaix

El camí més curt
No és pas el més recte
El camí amb més gent
No és el més correcte

Suposicions!
Jo hi vull anar
Tots són rumors!
Jo els vull provar

Consells de vida no en vull més
Només vull mirar amb els meus ulls
Camins marcat són culs de sac
Vull caminar en soledat

El camí més curt
No és pas el més recte
El camí amb més gent
No és el més correcte

Sento la gran crida cap als llocs més obscurs,
És la mixolidia que em fa cantar aquest blues, aquest blues, aquest b....
Sento l’harmonia amb greus mitjos i aguts,
És la mixolídia que canta pels perduts.

Sento la gran crida cap als llocs més obscurs,
És la mixolidia que em fa cantar aquest blues, aquest blues, aquest b....
Sento l’harmonia amb greus mijos i aguts,
Deixo anar les penes amb la calma del vençut, que ha perdut, que ha p...

Arribes i te'n vas,
ho has vist a la primera.
No t'agrada i ja està,
i fas un pas enrere.
A tu et sembla tan lleig,
però ningú no reacciona.
Ho troben tan normal,
com si fossin de goma!

De tan educats i tan amables
hem deixat passar a la cua els altres.

T'ho mires no ho entens,
es queixen però ja marxen.
Se'n van al primer bar
a fer un parell de canyes.
no hi han enfrontaments,
maregen i divaguen.
No es volen complicar
i n'hi ha que mai no baden.

Quan volem guanyar ensenyem les cartes.
No hi ha mala llet i sempre ens guanyen.

Són els arbres o el bosc
o és falta de caràcter
o és que ens han educat
per totes dues bandes.
No hi ha més arguments,
s'ha de tenir caràcter,
lluitar pel que tu vols
o almenys posicionar-te.

Aquesta cançó va per vosaltres:
Tímids i educats però amb caràcter.
Si voleu guanyar amagueu les cartes,
o juguem tots net o tots fem trampes!