Feu música pels diners,
feu música pels demés,
feu música d'on no n'hi ha,
feu música nai no na.
Sou els reis de la festa,
sou la sal i la gresca.
Us conviden a cases
si hi poseu les guitarres.
Feu música per les esperes,
ascensors i gasolineres,
feu música per curar,
feu música per lligar.
Però no hi ha pas manera,
aneu tard i en darrera.
Sou els reis de la barra,
sou la hòstia en vinagre.
Voleu ser famosos
fent-vos els graciosos.
Malgasteu les hores
al Twitter o amb senyores.
Senyores amb senyeres,
discursos i banderes.
Feu música pel país,
feu música amb compromís,
Feu música per sobreviure
i després en voleu viure.
I no hi ha pas manera
perquè això no genera,
i cediu al xantatge:
Ja sou l'últim fitxatge.
Voleu ser famosos
fent-vos els graciosos.
Malgasteu les hores
al Twitter o amb senyores.
Senyores amb senyeres,
discursos i banderes.
Festival
Aquest és el nom del nou disc. Un festival és el que estem vivint i no podia sortir altra cosa que un festival de cançons, amb molts contrastos de música i lletres. 14 cançons, cadascuna amb la seva personalitat, cadascuna tal i com és, sense constrenyir, sense voler convertir-la en quelcom superior o inferior al que és.
A vegades fem discos unitaris a base de posar límits al so, a base de definir un requadre on moure’ns. Festival no és això. Tot i fer servir els mateixos instruments de sempre, tot i tocar els mateixos 4 músics, a cada cançó li hem donat la dimensió que necessitava. No ens hem tallat ni una pèl i per això cadascuna té la seva personalitat, i el resultat és un disc expansiu i sincer. Auster i grandiloqüent.
Ens ha costat decidir l’ordre, potser perquè no és un disc ni temàtic ni curt, i no explica cap història concreta. No sabíem si començar molt animats o, com finalment hem fet, una mica més tranquils. Mireu, el criteri ha sigut bastant senzill: Ens hem basat amb el que ens deia la gent, la família, en la visió de Bankrobber, hem renunciat a l’ego i no hem volgut decidir una cosa que acaba essent tant important com l’ordre. Això està bé? Vosaltres decidireu. És un error? No ho sabem. Totes les cançons ens agraden, totes ens les estimem i us recomanem tenir paciència. Algunes són molt fàcils i entren molt bé, algunes altres passen desapercebudes, però amb el temps remunten cap amunt. Això ho hem pogut comprovar amb els amics, un altre cop. Primer unes i després les altres. Això de la música és misteriós.
Aquest cop hem comptat amb la inestimable ajuda d’en Quimi Portet per la gravació del disc. Tenir un productor com ell és un privilegi. Ha sigut una gran experiència, la seva implicació ens ha animat, ens ha fet sentir bé i finalment, després de uns quants discos, cursos de so i ganes, jo diria que ja sabem què vol dir gravar bé: Hem après.
Un disc és molta feina, un disc és com tenir un fill, un disc és una aventura. Espero que el gaudiu, espero que us agradi! I si no, no passa res. Feina feta.
Vídeoclip oficial de la cançó "No hi ha mirades"
Dissabte 14 d' Octubre a les
Càntut a duet a Alcanó
Alcanó (Segrià)
val eurus
Festival
Tan amables
Arribes i te'n vas,
ho has vist a la primera.
No t'agrada i ja està,
i fas un pas enrere.
A tu et sembla tan lleig,
però ningú no reacciona.
Ho troben tan normal,
com si fossin de goma!
De tan educats i tan amables
hem deixat passar a la cua els altres.
T'ho mires no ho entens,
es queixen però ja marxen.
Se'n van al primer bar
a fer un parell de canyes.
no hi han enfrontaments,
maregen i divaguen.
No es volen complicar
i n'hi ha que mai no baden.
Quan volem guanyar ensenyem les cartes.
No hi ha mala llet i sempre ens guanyen.
Són els arbres o el bosc
o és falta de caràcter
o és que ens han educat
per totes dues bandes.
No hi ha més arguments,
s'ha de tenir caràcter,
lluitar pel que tu vols
o almenys posicionar-te.
Aquesta cançó va per vosaltres:
Tímids i educats però amb caràcter.
Si voleu guanyar amagueu les cartes,
o juguem tots net o tots fem trampes!
Festival
No hi ha mirades
No hi ha mirades com les d'abans,
no hi ha grans festes ni trons ni llamps.
No hi ha receptes, no hi ha sopars,
no tinc espelmes pels meus altars, pels meus altars.
No hi ha esperances com les d'abans.
No hi ha futur sense un engany.
Però jo vull creure!
Vull somiar!
Que un futur meravellós arribarà!
No hi ha projectes, no hi ha veritats,
no hi ha sorpreses ni convidats.
Ni les fugides són com abans,
no hi ha més terres als oceans, als oceans.
No hi ha esperances com les d'abans.
No hi ha futur sense un engany.
Però jo vull creure!
Vull somiar!
Que un futur meravellós arribarà!
No hi ha esperances com les d'abans.
No hi ha futur sense un engany.
Però quan et busco!
T’estàs girant!
Quan res no quadra tot plegat és un engany!
