Un ocell pren el vol, surt el sol al matí,
el gran dia s'aixeca per fi.
Pot semblar un matí més, de veritat que no és,
perquè avui heu volgut dir que sí.
Heu après a trobar tots dos junts un camí
batallant del matí al capvespre.
El podríeu fer sols, però heu volgut fer-lo units,
això vol dir que us sabeu entendre.
La, la. La, la. La, la. La, la...
Un missatge preciós, una festa pels dos
amb regals, confetti i arròs.
Heu riure i ballar, però us poseu a plorar:
L'emoció de l'ahir i del demà.
Ningú ha dit a ningú que això fos senzill
però vosaltres heu trobat la manera.
I avui heu reunit a família i amics
per jurar que estareu sempre units.
La, la. La, la. La, la. La, la...
De Girona al Japó
Versió original de la cançó "De Girona al Japó"
Córrer
Versió original de la cançó "Córrer".
Al marge d'un camí
Corriol
busco ideals que he après
lluny de casa i no els trobo
hi ha un desordre que em té preocupat
de petit no m’ho havien explicat
costa d’acceptar que les coses van canviant
simplement redefinir la manera de sentir
però no accepto els canvis que hi ha hagut
ideals que s’han perdut
potser és que he llegit massa llibres d’altres temps
potser m’he creat un bell lloc dins del meu cap
però hi havia un temps de veritat
tot allò per mi ja s’ha acabat.
busco un lloc meu...
refranys antics
sense sentit
paraules que
s’han esvaït
busco un vell corriol
on jo de petit jugava,
busco racons que recordo que
tots els amics hi anàvem,
però tots aquells llocs ja han canviat
sota el ritme de la humanitat
busco un lloc meu...
busco ideals que he après
lluny de casa i no els trobo
hi ha un desordre que em té preocupat
tot això no m’ho havien explicat
busco un vell corriol
on jo de petit jugava
però tots aquells llocs ja han canviat
sota el ritme de la humanitat.
busco un lloc meu...
enyoro un temps mai viscut
que em van explicar de petit
a casa
enyoro un lloc que potser era una país
però ara veig només
un piló de gent fent cua.
Festival
El joc
A casa hi perds el temps
mirant per la finestra,
no et fa sentir pas bé, no,
però no trobes la manera
de sortir d'aquest temps.
Ja saps que hi ha un lloc
ben lluny d'aquesta cova,
on tot és fresc i explota,
on tot és bo i brota,
però aquí tot és tan lent!
Per això et vinc a buscar
i et faig sortir al carrer
i anem a comprar roba
i xancletes pel bon temps,
aquí tot és tan lent!
El joc ja no té més nivells,
l'esquena ja no es fa al sofà.
Aixeca't i deixa't anar,
aixeca't per poder estimar.
I mira'm si em vols dir que no,
i mira'm per ser molt millor.
No hi ha cap melodia
que et pugui fer ballar?
No tens amics ni amigues?
Però tu on vols anar,
però tu on vols anar?!
Ja saps que hi ha un lloc
ben lluny d'aquesta cova,
on tot és fresc i explota,
on tot és bo i brota,
però aquí tot és tan lent!
El joc ja no té més nivells,
l'esquena ja no es fa al sofà.
Aixeca't i deixa't anar,
aixeca't per poder estimar.
I mira'm si em vols dir que no,
i mira'm per ser molt millor.
Dissabte 14 d' Octubre a les
Càntut a duet a Llardecans
Llardecans (Segrià)
val eurus
Festival
Aquest és el nom del nou disc. Un festival és el que estem vivint i no podia sortir altra cosa que un festival de cançons, amb molts contrastos de música i lletres. 14 cançons, cadascuna amb la seva personalitat, cadascuna tal i com és, sense constrenyir, sense voler convertir-la en quelcom superior o inferior al que és.
A vegades fem discos unitaris a base de posar límits al so, a base de definir un requadre on moure’ns. Festival no és això. Tot i fer servir els mateixos instruments de sempre, tot i tocar els mateixos 4 músics, a cada cançó li hem donat la dimensió que necessitava. No ens hem tallat ni una pèl i per això cadascuna té la seva personalitat, i el resultat és un disc expansiu i sincer. Auster i grandiloqüent.
Ens ha costat decidir l’ordre, potser perquè no és un disc ni temàtic ni curt, i no explica cap història concreta. No sabíem si començar molt animats o, com finalment hem fet, una mica més tranquils. Mireu, el criteri ha sigut bastant senzill: Ens hem basat amb el que ens deia la gent, la família, en la visió de Bankrobber, hem renunciat a l’ego i no hem volgut decidir una cosa que acaba essent tant important com l’ordre. Això està bé? Vosaltres decidireu. És un error? No ho sabem. Totes les cançons ens agraden, totes ens les estimem i us recomanem tenir paciència. Algunes són molt fàcils i entren molt bé, algunes altres passen desapercebudes, però amb el temps remunten cap amunt. Això ho hem pogut comprovar amb els amics, un altre cop. Primer unes i després les altres. Això de la música és misteriós.
Aquest cop hem comptat amb la inestimable ajuda d’en Quimi Portet per la gravació del disc. Tenir un productor com ell és un privilegi. Ha sigut una gran experiència, la seva implicació ens ha animat, ens ha fet sentir bé i finalment, després de uns quants discos, cursos de so i ganes, jo diria que ja sabem què vol dir gravar bé: Hem après.
Un disc és molta feina, un disc és com tenir un fill, un disc és una aventura. Espero que el gaudiu, espero que us agradi! I si no, no passa res. Feina feta.
