Un ocell pren el vol, surt el sol al matí,
el gran dia s'aixeca per fi.
Pot semblar un matí més, de veritat que no és,
perquè avui heu volgut dir que sí.

Heu après a trobar tots dos junts un camí
batallant del matí al capvespre.
El podríeu fer sols, però heu volgut fer-lo units,
això vol dir que us sabeu entendre.

La, la. La, la. La, la. La, la...

Un missatge preciós, una festa pels dos
amb regals, confetti i arròs.
Heu riure i ballar, però us poseu a plorar:
L'emoció de l'ahir i del demà.

Ningú ha dit a ningú que això fos senzill
però vosaltres heu trobat la manera.
I avui heu reunit a família i amics
per jurar que estareu sempre units.

La, la. La, la. La, la. La, la...

Et miro i no se què ets
potser un animal salvatge
que t’estires al meu llit
només per poder mostrar-te
et miro i no se què ets, no
un misteri que em reclama
una vida en endavant, si
una terra solitària.

en les ombres de la nit
un paisatge m’acompanya
jo m’estiro al seu costat
esperant la matinada.

Et miro i no se què ets.
una vida deslligada
quan t’aixeques al matí
ja comences a esverar-te, i ara
et pregunto què haig de fer
però si jo ja ho feia
i m’expliques què haig de dir
però si jo ja ho deia
i et demano com s’hi va
i jo ja ho sabia
cada cop et miro més.

cada cop et miro més.

et miro i no se què ets
potser un animal salvatge
que t’estires al meu llit
només per poder mostrar-te
et miro i no se què ets, no
un misteri que em reclama
una vida en endavant, si
una terra solitària.

et pregunto què haig de fer
però si jo ja ho feia
i m’expliques què haig de dir
però si jo ja ho deia
i et demano com s’hi va
i jo ja ho sabia
cada cop et miro més.

et pregunto què haig de fer
però si jo ja ho feia
i m’expliques què haig de dir
però si jo ja ho deia
i et demano com s’hi va
i jo ja ho sabia
cada cop et miro més.

Com un ganivet que talla tot un dia enter en trossets,
Com si el temps es pogués dividir com si res,
És com dir que el temps és un rellotge.

Ja fa massa temps que ens hem deixat endur pel ritme feixuc,
Ritme que no és vida ni present ni futura,
Hi ha un soroll que viu entre nosaltres.

Temps fa que vàrem deixar de jugar,
Que vàrem oblidar totes aquelles dreceres
Que porten a un país sense les presses.

El ritme que ens imposem és el ritme que ens fa viure perduts!
Sense paraules.

Hem de trobar temps per estar
Molt més temps junts,
Sense comptar
Les hores passades,
Perduts entre abraçades

Has de controlar aquests teus maleïts instints maternals
Estan destrossant la teva parella,
Almenys fes-ho per ella.

L’agenda que ens ajuda és qui ens dóna la mesura del temps,
Hem de trobar moments per deixar fugir la nostre ment,
Llocs sense cobertura.

Temps fa que vam oblidar el camí
Que porta a aquell paradís on els nens són nens,
I els grans han de renéixer.

El ritme que ens imposem és el ritme que ens fa viure perduts!
Muts!
Sense esperances!

Hem de trobar temps per estar
Molt més temps junts,
Sense comptar
Les hores passades,