hi ha dies que em despertes
i te’n vas a treballar.
faig les coses de la casa,
i m’aturo a esmorzar.
i mirant per la finestra
veig els arbres del carrer
com m’agrada aquesta vida
estic content que vagi bé.

i just ara me n’adono
que estic fent una cançó
feia dies que no en feia
i m’agrada aquest to.
quan les coses s’aclareixen
tot funciona molt millor
rento els plats, estenc la roba,
faig el llit i trec la pols.

a vegades estic trist
no hi ha llum a la rodona
n’estic fart del món dels homes
i em tenco a casa meu
tu no hi ets i tot és meu
busco un lloc per cada cosa
si ho deixo tot molt bé
jo content i tu també
i és que no puc dir que no
tot ben net és molt millor.

molt millor
ton ben clar i net
amb els ulls oberts.

Vull un hort i una casa, vull un llac i vull un camp.
Ja no tinc res a veure amb el que hi ha aquí al meu voltant.
No hi tinc res a perdre i el que em diguin m'és igual,
jo només vull ser lliure amb poca cosa per viure.
Se molt bé què vull sentir quan dic que vull marxar.
Ara que tothom crida ja no vull ni opinar.
Un mas que s'enfonsa i un camí abandonat,
ja fa temps m'estira, ja se què fer amb la vida.

Vull crear un lloc nou, que potser mai no hi ha hagut.
Vull notar que el món es va fer per ser viscut.
Vols venir amb mi i ens posem a construir?
Si no fem una casa, serà un palau amb un jardí.
I si ens paren l'obra perquè no tenim permís,
segons com m'emprenyo i me'n vaig a un altre país.
Sembla estrany que tot es torni tan, tan complicat!
Estic com una fera, ja no puc tirar enrere.

En aquesta terra hi muntarem un paradís,
En aquesta vida hi he vingut a ser feliç, a ser feliç!

Si la cosa falla buscarem una altra opció,
muntaré una empresa, una secta o una nació.
Bastiré defenses i models de producció,
només volia una casa, però em varen dir que no.

En aquesta terra hi muntarem un paradís,
En aquesta vida hi he vingut a ser feliç, a ser feliç!

Davant d’un futur incert
amb molt per descobrir
no vull decidir
i perdre aquest moment.
just abans de començar
la boira es pot palpar,
jo vull perdre el fil
en un full de somni.
ja no em va la realitat,
la llum m’és a desgrat,
les cares de la gent,
en un mar de dubtes.
jo ja no vull pensar
jo ja no vull lluitar
vull fondre’m amb al llit
i escoltar la pluja.

on és la llibertat
de no voler escollir?
jo em vull quedar aquí
i viure com abans
al marge d’un camí
veient com passa el temps
jo ara vull estar
arran de terra.
ja no em va la realitat,
la llum m’és a desgrat,
les cares de la gent,
en un mar de dubtes.
jo ja no vull pensar
jo ja no vull lluitar
vull fondre’m amb al llit
i escoltar la pluja.